Què és la dislèxia?
Així és com vaig iniciar la primera entrevista amb els pares de Pau. Van venir a la meva consulta amb una sospita del diagnòstic que jo més endavant els vaig confirmar.
El pare ja estava diagnosticat de dislèxia feia anys i sabia que era possible que els seus fills també ho fossin.
Després de l´entrevista amb els pares comencem les sessions d´exploració.
Pau era un nen de 6 anys molt despert amb ganes de descobrir tot el que hi ha al seu entorn, es mostrava prudent, però no dubtava a demanar i agafar la joguina que més li cridava latenció, el tren.
A poc a poc vaig coneixent el Pau. Vaig observar que la seva expressió mostrava una fonètica poc consolidada. El llenguatge ben organitzat i la comprensió oral eren bones. Li va agradat molt que li contés un conte de monstres on el nen protagonista era fort i valent.
Li agradava dibuixar sent creatiu.
Quan li vaig demanar que escriguis el nom es va mostrar insegur, li costava organitzar-se a l’espai del full i es deixava alguna lletra. Volia escriure la data i tornava els números, però li semblava que ho havia fet molt bé i jo no li vaig dir el contrari.
Pau és dislèctic, ho vaig confirmar als pares. Vaig anar descrivint símptomes com li costava situar-se a l’espai temps, no relacionava el vocabulari temporal dins la seva rutina, tenia dificultats en càlcul mental i, el que és més important, li costa relacionar el so amb la grafia juntament amb una lectura lenta amb molts errors.
Els diem ànims, perquè el diagnòstic no és fàcil de pair, però cal que vegin que comencem aviat la feina.
Pau és un nen intel·ligent té moltes virtuts i capacitats que us ajudaran a seguir endavant. També reforço el paper del pare que té la pròpia experiència i que podrà entendre molt bé a en Pau i li facilitarà els aprenentatges amb recursos que també li han ajudat.
Actualment, el Pau ja té 8 anys, llegeix i escriu i segueix el ritme escolar. A l’escola han adaptat les activitats a la seva dislèxia. Pau sap què li passa i ho va entenent. La seva inseguretat ha minvat i ara té una actitud més oberta als nous aprenentatges.
La reeducació logopèdica és molt necessària quan hi ha dislèxia, cal iniciar el tractament de manera precoç i afavorir la feina en comú amb l’escola i la família.
Un dislèctic ho és tota la vida, però aquest fet no ha de minvar propòsits.
Vols més informació sobre els trastorns daprenentatge? No ho dubtis cal posar-se fil a l’agulla.
