La Síndrome de Burnout
A Flo Espai Terapèutic t’acompanyem quan l’esgotament ja no et deixa avançar
El terme «burnout» prové de l’anglès i es tradueix literalment com a «estar cremat».
S’atribueix el terme al psicoanalista alemany Herbert Freudenberger que va definir el burnout com a estat de fatiga i frustració.
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ho va reconèixer el 2019 com una «síndrome conceptualitzada com a resultant de l’estrès crònic al lloc de treball que no s’ha manejat amb èxit».
Actualment el terme, no només se circumscriu a l’àrea del treball, sinó que pot afectar qualsevol àrea de la vida on hi hagi una exposició perllongada a factors estressants i una percepció de manca de recursos per afrontar-los, com ara Cures de familiars, Paternitat/Maternitat, Relacions de parella, Estudis, etc.
Com experimenta la persona la síndrome del burnout?
Cada persona és única i experimenta el burnout de manera diferent, però s’ha pogut identificar uns trets comuns com ara esgotament (físico, emocional i mental).
La persona pot sentir fatiga persistent fins i tot després d’haver descansat.
Emocionalment pot aparèixer irritació, frustració i ansietat o per contra apatía. Les emocions semblen descontrolar-se. Mentalment hi ha una dificultat de concentració, memòria i dispersió, com si no fóssim capaços d’acabar les nostres tasques.
Alguns autors especifiquen símptomes addicionals com a problemes de son, canvis a la gana, aïllament social, augment de substàncies (alcohol, drogues, tabac…).
L’experiència del burnout és gradual, potser per això ens costa de reconèixer que hem arribat al nostre límit i per descomptat no totes les persones arriben a tenir tots els símptomes exposats anteriorment i cada persona ho viu amb diferent intensitat.
Què passa al nostre cervell durant la síndrome del burnout?
A banda d’afectar el nostre estat d’ànim i el nostre comportament, també hi ha un impacte significatiu al nostre cervell.
Hi ha un creixement a l’àrea involucrada en les emocions i la memòria, (l’amígdala) per altra banda la part responsable en la presa de decisions i la lògica queden minvades (per la debilitat de les connexions entre l’amígdala i l’escorça prefrontal).
L’hipocamp crucial per a la memòria i l’aprenentatge sovint és més petit en persones amb burnout. Això podria explicar les dificultats de memòria i de retenció de la informació.
També hi podria haver una relació en la reducció de la capacitat del nostre cervell de formar noves connexions neuronals, així com la dificultat d’adaptació a entorns canviants. ( la neuroplasticitat).
Com hem comentat més amunt, cada persona és única i respon de manera diferent davant dels esdeveniments vitals, així que l’abordatge que s’iniciï per reparar un estat de burnout sempre serà particular.
Des de Neurofeedback assistit amb la Psicoteràpia podem abordar aquesta síndrome, per poder regular, de nou, el nostre Sistema Nerviós Central.
